Acaba la teva jornada de treball el divendres i només pots pensar a sortir a prendre’t alguna cosa.

Sense haver acabat la primera cervesa comences a pensar a fer “un viatge” al bany.

La següent escena ocorre amb tu en un espai d’un metre per un metre, hi ha una cartera, un bitllet enrotllat i una ratlla que romandrà damunt de la cartera molt poc temps.

Compulsió i pèrdua de control, ho pots reconèixer?

I és que tècnicament, la definició d’addicció sona així:

Estat caracteritzat per la compulsió per prendre una droga, juntament amb una pèrdua de control sobre l’administració de la mateixa, en detriment de la cerca d’altres reforçadores.

Però l’objectiu d’aquest article no és posar-nos (massa) científics. Anem al terreny del simple i pràctic, per plantejar-nos 3 reflexions que et poden ajudar a entendre la teva addicció.

Tan solament et demano que llegeixis cadascuna i et prenguis uns minuts per reflexionar sobre com afecten en la teva vida.

Anem allà:

1- Tots els teus actes han estat condicionats per la teva addicció

Imaginem que ets la persona del bar de l’inici de l’article. Probablement estàs sol al bar, o amb altres consumidors als quals has cridat.

De debò creus que si no fos per la substància a la qual ets addicte sortiries del treball un divendres pensant a anar a un bar?

Quan ets addicte perds la capacitat de controlar voluntàriament l’ús de la droga, el teu repertori conductual es redueix, de manera que tots els teus actes es dirigeixen a la cerca i ingesta de la substància.

En altres paraules, tot el que facis, pensis o diguis estarà condicionat, d’una forma o una altra pel fet de ser addicte a una substància.

Pensa que en el teu cervell existeix un sistema de recompenses, algunes de les quals poden generar-se de forma natural, per exemple, la dopamina que generes en fer esport.
Quan et drogues, per contra, estàs sobreestimulant el cervell de forma no natural, ingerint alguna substància externa.

En certa manera podem dir que estàs perdent una batalla, ja que els teus actes o conductes dirigides a recompensar artificialment al teu cervell dominen a aquelles dirigides a la cerca de recompenses naturals.

Pregunta per a la reflexió:
De tots els teus actes els últims caps de setmana, quants han estat condicionats per la teva addicció?

2- Accepta la teva addicció, encara que pensis que és injusta

[Tweet “No subestimis el poder d’una addicció.”]

El consum de substàncies de forma abusiva pot produir canvis cel·lulars i moleculars en diferents regions del teu cervell, per aquests les addiccions tendeixen a persistir, i cobren sentit frases com; “l’addicte ho és sempre”.

A més quan consumis una substància, has de tenir en compte que s’han produït una sèrie de canvis biològics, psicològics i socials que determinen les teves futures respostes

Això el podràs entendre millor si penses que el teu comportament és la manera en què el teu organisme respon davant les demandes, és a dir, davant els estímuls interns i externs del mitjà en el qual et trobes.

En la pràctica, la teva forma d’actuar respon al fet que l’addicció comparteix molts aspectes amb l’aprenentatge i la memòria, ja que les teves experiències prèvies regulen el teu comportament i aquest està guardat i codificat en la teva memòria.

Per exemple si estàs davant d’un bar i el teu comportament previ era el d’entrar i prendre’t una copa, si vols deixar de beure i panses per davant d’un bar o et sentis en una terrassa, què és el que et porta a acceptar o rebutjar prendre aquesta copa?

Aquí es posen en joc els teus processos d’atenció que et permeten focalitzar aquesta informació i els receptors visuals ja han captat aquesta estimulació, per tant s’engega el teu coneixement previ i és molt difícil rebutjar prendre la copa, ja que per a això has de canviar el teu comportament.

Com podries canviar el teu comportament en aquest cas?

Perquè la teva memòria no recuperi ràpidament la informació que tenia emmagatzemada, la qual cosa hauries de fer és no passar pel bar ni asseure’t en aquesta terrassa.

Necessites un nou aprenentatge, com diem en les teràpies; “canviar les fitxes que tenim en la memòria per unes altres”.

En aquests moments possiblement estàs pensant que aquest canvi de comportament és complicat, encara que saps el que et deteriora la droga, potser ja has intentat deixar-la en diverses ocasions i malgrat això has recaigut.

A partir d’aquí inicies una espiral de culpa, desmotivació, depressió, etc. en la qual possiblement no falten una sèrie de frases que et repeteixes en relació a l’injust de la situació:

-Per què a mi?
– No és just
– No m’ho mereixo

En la vida de cada persona ocorren centenars de circumstàncies, la justícia de les quals cadascun mesura de forma subjectiva.

Pensa en un celíac.

Demà al matí no podrà desdejunar torrades de la fleca de sota la seva casa, al migdia no podrà menjar pasta en el millor restaurant italià de la seva ciutat, ni tampoc sopar “alguna cosa ràpid” en una pizzeria.

Creus que ho considera just?

Sincerament, arribat un punt, ni tan sols ho pensa.

Alguns productes li sentin malament, vol sentir-se millor i fa tot el possible per aconseguir-ho, a pesar que suposi certs esforços.

Per descomptat que preferiria no ser celíac, però el dia que va acceptar que l’era, va poder començar a fer el necessari per tenir una millor vida, que és el seu objectiu, com l’és el teu.

Tanquem el símil pensant que igual que hi ha molts celíacs feliços, existeixen molts exaddictes feliços.

Pregunta per a la reflexió:
Penses que la situació en la qual estàs és injusta?

3- Utilitza els recursos al teu al voltant, tens més dels que creus

Una vegada hagis interioritzat les dues reflexions anteriors, és moment que siguis objectiu, i vegis la quantitat de recursos que tens al teu al voltant per ajudar-te a deixar de consumir.

No ens cansem de dir que la teva “nova vida” implica crear nous hàbits i sobretot establir-te una rutina.

Si has arribat al punt en el qual t’has rendit i has assumit la situació en la qual estàs, has avançat molt, de debò.

No obstant això, és el moment de fer passos definitius, d’obrir la porta que hi ha enfront de tu i passar de somiar en una millor vida a viure de forma responsable aquesta millor vida.

Pensa objectivament en els recursos que necessites per deixar de consumir d’una vegada, i si vols que aquesta sigui la definitiva, involucra a tots aquests recursos externs dels quals disposis.

Si tens la possibilitat, involucra abans de res a la teva família, que pot aportar-te molt més del que pots imaginar.

Comparteix la teva situació, explica el moment en el qual estàs i la decisió que has pres, possiblement les reaccions siguin diferents de les quals esperaves.

Però sobretot, busca ajuda professional. Aquesta ajuda de persones que puguin aportar-te un punt de vista clínic, objectiu i veraç sobre el teu problema, i puguin marcar-te les pautes a seguir quan decideixis obrir aquesta porta.

Escriu-nos, podem ajudarte.