Fotografia: pel·licula “Musaranyes” (2014)

Havent recopilat algunes preguntes i respostes sobre el trastorn delirant o paranoia i el trastorn de pànic, és el moment de centrar-nos en les fòbies, a través de la inquietant i desconeguda agorafòbia.

Què són les fòbies?

La fòbia és tenir por irracional cap a un estímul (activitat, situació o bé un objecte) que s’experimenta com a amenaçador sentint la necessitat d’evitar-ho.

Segons Marks (1969), perquè una por es consideri fòbia ha de tenir les següents característiques:

Exagerat: Una por desproporcionada respecte a l’estímul que ho provoca

Irracional: no es pot explicar

Involuntari: Està fora del control de la persona que ho pateix.

Conducta d’evitació: Que la provoca la mateixa por intensa

Quins tipus de fòbies existeixen?

Podem parlar de tres grups de fòbies:

  • La fòbia específica
  • La fòbia social
  • L’agorafòbia

Àgora i fòbia?

La paraula prové de la combinació de dos termes d’origen grec;

Àgora (assemblea o mercat públic. Però no espai obert com es considera sovint)

Phóbos (temor, fòbia)

Què és l’agorafòbia?

Es refereix a l’aparició d’ansietat i conductes d’evitació en llocs o situacions dels quals seria difícil fugir o en els quals seria difícil demanar ajuda en el cas d’una emergència.

Dins dels trastorns d’ansietat els quals tenen com a fonament bàsic la por, l’agorafòbia, tant si cursa amb o sense crisi de pànic, és la més freqüent i inquietant de tots els trastorns fòbics coneguts.

Com s’esmentava en la pregunta anterior, l’etimologia de la paraula inclou el terme àgora, que fa referència al mercat públic.

Westphal va descriure la incapacitat d’alguns pacients per caminar a través de determinat carrer o plaça.

Les persones que sofreixen agorafòbia poden tenir por a trobar-se tant en un tren o metre com en un túnel o un ascensor.

Que sent una persona amb agorafòbia?

La principal característica és la presència d’ansietat quan una persona es troba en algun lloc tancat i d’on li seria difícil escapar, o bé en llocs que hi ha molta gent.

L’ansietat de l’agorafòbia no està condicionada pels atacs de pànic. La persona afectada simplement té por a sortir de casa sola i/o necessita anar acompanyada a tots llocs.

Això condiciona i altera intensament la vida quotidiana d’aquesta persona, ja que li porta a tenir por a desmaiar-se o marejar-se.

Vallejo (2011), diferencia l’agorafòbia de la resta de les fòbies en el fet que la por produïda és més per una indefensió en determinades situacions, que per la situació en si mateixa.

Per això mateix, l’ansietat es redueix si la persona va acompanyada per algú de la seva confiança.

Quin tractament s’aconsella per a l’agorafòbia?

Com en els altres trastorns d’ansietat, es combina la farmacologia amb la psicoteràpia conductual de afrontament.

 

Bibliografia

Muiños Martinez, R. R. (2015). Psicopatologia d’adults. Barcelona: Oberta UOC Publishing, S.L.

Vallejo Ruiloba, J. (2015). Introducció a la psicopatologia i la psiquiatria. Barcelona: Elsevier Masson.

Sant- Domingo Carrasco, J.; Baca Baldomero, I.; Carrasco Perera, J.L.; Garcia- Camba del Queixal, I. (2002). Manual de Psiquiatria. Barcelona: Ars Mèdica

Escriu-nos, podem ajudarte.